1.20.2013

Mariscal.


El passat dimarts 18 de gener es va inaugurar a la Galeria Alejandro Sales l’exposició “Dibujar y comer”, de l’artista Javier Mariscal.

La inauguració, que va reunir molts personatges de l’àmbit artístic i de la vida social de Barcelona, va recordar les convocatòries multitudinàries de fa vint-i-pocs anys, quan la ciutat era escandalosament lliure i bullia d’idees, d’activitat, de projectes i de futur. Quan l’olor regnant era el d’una bogeria amable, alegre i tan extraordinàriament atractiva que venia gent d’arreu per veure-la d'a prop i per compartir-la.

Els artistes m’interessen més en la seva vessant personal que en la de l’obra, encara que respecti absolutament la feina, l’estil, els canvis de trajectòria i els objectius de cada un. En aquesta línia, la meva filla Violeta i jo mateix vam gravar fa anys una sèrie de documentals de petit format sobre artistes, per encàrrec de Barcelona Televisió. Cada peça explorava la forma de treballar, de menjar, de viure, l’entorn, els hàbits i els detalls vitals de cada protagonista, amb el rerefons discret de l’obra.

Amb l’exposició “Dibujar y comer”, de la que sóc impulsor i còmplice, m’ha agradat constatar i posar de relleu la maduresa del Mariscal, un home que conec des de fa anys, que ha viscut moments de glòria, d’alegria, d’encerts i d’errades. Material, tot plegat, que és el millor terreny per fecundar i aprofundir el procés creatiu, per vertebrar la reflexió o l’instint, l’espontaneïtat o, al contrari, la reflexió prèvia al naixement de l’obra d'art.

El Javier, com tots nosaltres, és ara el compendi dels anys i de l’experiència, de les pujades al cel i de les duríssimes caigudes. Dels amors, de les decepcions, dels matins de sol intens i de les foscors que s’allarguen. De la seguretat, de la por, de l’èxit i de la desfeta i altre cop l’èxit i de nou la desfeta i així sense solució de continuïtat.

Dibuixa i pinta racons de casa, estris, peixos, botifarrons i escenes domèstiques on els protagonistes humans acaben de marxar, deixant l’estret paisatge de la cuina amb l’aroma del cafè matiner, les molles de pa sobre l’hule i la cadira buida.

Visions, imatges, records immediats o llunyans de bocins de vida, de fragments d’existència, d’èpoques d’escalfor familiar o de soledat. De recerca de nous entorns. De descobriments engrescadors i d’emocions amagades per la prudència amb la que la vida ens envernissa. D’humilitat decantada i de relació íntima amb la feina de representar el món interior retratant el que l’envolta.

Atent al que passa, el Javier ha descobert una eina nova: l’iPad i les seves aplicacions per pintar i dibuixar. En mans d’algú que no dibuixa, com jo mateix, els nous procediments són tan inútils com ho seria un micròfon per a un mut. En mans d’el Mariscal les gairebé infinites possibilitats de la nova tecnologia potencien coneixements, sensibilitat i capacitat creadora fins l’enèsima potència, afegint a més el factor de la mobilitat.

A l’exposició podreu veure algunes obres realitzades amb la “tablett” al costat d’obres creades amb procediments més convencionals.

L’estil, la força, la llum i la intenció són les de sempre. Només canvia la marca del pinzell i el material del que està fet.

L’exposició romandrà oberta fins a finals de febrer i us recomano visitar-la. S’ho mereix.


Pierre Roca



Galería Alejandro Sales
Julià Romea, 16
Barcelona
alejandrosales,com


1 comentari:

Anònim ha dit...

a ver cuando nos cuentas la segunda parte de Palo Alto. Hace un tiempo nos lo apuntaste y espero que no te hayas olvidado. Un abrazo grande. Santi